Crònica d’una promesa electoral

El clientelisme polític va ser una pràctica estesa i institucionalitzada a l’Espanya del segle XIX. Tot i que els millors exemples els trobem durant el periode de la Restauración (és a dir, entre 1876 i 1923), la compra de vots i voluntats, o mètodes més subtils, com les promeses electorals (mmm… de què em sona això?) eren una constant.

He trobat un bon exemple amb Alcoi de protagonista. Els antecedents són els següents: en 1850 s’aprova la construcció d’un camí entre Alacant i Alcoi, i la nostra ciutat i Xàtiva.

cami01

Sense dubte, era una excel·lent notícia no només per a Alcoi, sinó també per a la província. La construcció d’un camí d’eixes característiques es traduiria en llocs de treball i prosperitat. Fixeu-vos com es sembla el llenguatge de l’època amb l’actual, quan s’anuncien obres per fer un AVE o una nova autovia:

cami01

A l’hora de votar, com no podia ser d’altra forma, el poble alcoià va recompensar l’esforç de l’executiu:

cami01

I clar, l’objectiu s’havia aconseguit. Només quedava finalitzar tot el teatre de l’obra pública i portar-lo a una altra població:

cami01

El pas del camí Alacant-Xàtiva per Alcoi es va acabar una dècada més tard. Els ponts de Sant Roc i la Petxina són la prova. La historia completa la teniu al periòdic La Esperanza, en un exemplar d’abril de 1851.

Anuncis