Què diuen de nosaltres?

Fa uns dies deiem que aquest bloc s’ocupa de la història d’Alcoi a través de la premsa. Ja hem tractat els segles XVIII, XIX i XX. Algú es podria preguntar: i què passa amb el XXI? Això és història? Bé, la història del temps present està consolidada en la comunitat científica. Açò vol dir que la resposta és afirmativa. Sí, hi ha lloc per al segle XXI. Fixeu-vos que, encara que el bloc tracta d’història alcoiana, també hi ha un espai per a les anècdotes del passat. Aquesta és molt bona, principalment per als alcoians orgullosos de ser-ho.

A les acaballes de qualsevol any es fan propòsits, promeses… i també es proposen idees o reptes per a l’any que comença. El diari britànic The Guardian, amb l’ajut d’un redactor de Lonely planet, va crear una llista amb les festes més interessants, des de gener fins a desembre, als cinc continents. Per al mes d’abril, el periodista va suggerir una festa a Tailàndia -relacionada amb el calendari lunar-, un festival a l’Anglaterra profunda i, com no podia ser d’altra manera, les festes de moros i cristians d’una població anomenada Alcoi:

In Spain, things are starting to hot up and the first of the many spring festivals that make travelling in the country such an unpredictable delight get into their stride. There’s not much to draw visitors to Alcoy in Valencia for most of the year but during the third week in April the annual Fiesta de Moros y Cristianos sparks into life. Locals get into elaborate costumes representing different factions in the struggle to liberate the town from Arab rule, staging colourful processions and exciting mock battles. It’s all chaotic, noisy and fun – and perfect for kids. There’s lots more to do in central Valencia once that’s died down – there’s walking in the Sierra de Mariola for the active and plenty of picture postcard old towns and villages to explore.

Tom Hall, que així es diu el periodista, començà fent gala d’una sinceritat que fa mal: no hi ha molt  per a visitar a Alcoi excepte les Festes. Imagine que Mr. Hall no coneix el Nadal alcoià.

És curiós com explica els moros i cristians en un paràgraf amb només unes quantes idees força: la paraula tabú apareix. Custom vol dir disfressa. Fa gràcia que parle de emocionants batalles de mentida. Si es refereix a la lluita amb espases a la fi de cada alardo, no sé on està l’emoció exactament… També diu que les Festes son ideals per als xiquets. No ho havia pensat mai, però crec que exagera: si aconseguiu que un nano es comporte veient l’entrà en una cadira (una volta que s’acabat el capità), és que sou uns súper pares.

A banda d’aquestes inexactituds -que ben mirades, reconec que estan escrites per emprenyar-, emociona que Mr. Hall parle de la Serra de Mariola i destaque la seua bellesa. Tal volta eixe article va fer que molts jubilats anglesos es decidiren a establir la seua segona (o primera) residència a les nostres comarques.