Una alcoiania sense màscares?

Hui va de tòpics: qui no ha escoltat o llegit alguna vegada que els alcoians i les alcoianes som gent optimista, que sempre està de bon humor?

Bé, i si tot fóra mentida? Ja sabeu, una forma d’amagar les desgràcies quotidianes… Açò és el que pensà un cronista l’any 1910:

alcoinegre

Anuncis

La festa a Madrid

Enguany vaig estar a Madrid el dia de les entrades. Reconec que les vaig tirar a faltar, sobretot quan consultava les xarxes socials buscant fotografies i vídeos. Fa gairebé cent anys, la colònia alcoiana a Madrid també va tindre el mateix sentiment de nostàlgia:

alcoymadrid

La festa, organitzada per empresaris, periodistes i polítics alcoians residents a la capital, va acabar amb un banquet, on es recitaren versos en honor a Sant Jordi. També es podria haver fet una entradeta al passeig de la Castellana, però clar, eren altres temps:

alcoymadrid

Wenceslao l’alcoianista

Wenceslao Fernández Flórez és un dels periodistes i escriptors més destacats de la primera meitat del segle XX. Les seues cròniques i articles sobre costums, actualitat i viatges no deixen indiferent a ningú. El vaig “conéixer” quan escrivia la meua tesi doctoral.

Ara ens retrobem en un article que va escriure per a l’ABC, en el que contava la seua experiència en el camp de Chamartín (L’actual Santiago Bernabéu). Segons conta Wenceslao, era el cinqué partit de futbol que veia en la seua vida i la veritat es que no tenia en gran estima este esport. Però la presència d’un equip va fer que parara, si més no, un poc més d’atenció:

wenceslao

Ací teniu l’article complet.