Festes i fe

Ara que les Festes estan al caure, toca recordar que els Moros i Cristians tenen un fort componen religiós que crec que s’està perdent. És una opinió personal. Al 1899, clar, no existien estos dubtes.

patriafides

Anuncis

Espiritisme alcoià

Comencem la primera entrada de l’any amb un a anècdota ràpida: quan era un adolescent, vaig participar en una sessió de ouija, que consistia en utilitzar un full i una moneda com a forma de comunicació entre nosaltres i el dimoni. Supuse que ja sabeu com va la història: en el full s’escriu l’alfabet i números de l’ú al deu. Per altra banda, els participants posen un dels seus dits damunt d’una moneda (en el nostre cas era de cinc duros, d’eixes que tenien forat), que es mouria a voluntat del senyor de les sombres o com es diga.

El cas es que la moneda es movia (algú feia la broma), però no vam rebre cap missatge intel·ligible. Recorde que em vaig fartar i vaig apartar el dit de la moneda. Els meus amics em van advertir que, des d’eixe mateix moment, la meua habitació -i per extensió, tota la casa- estava maleida. Crec que eixe dia em vaig adonar que havia madurat més que ells.

El tema dels fenòmens paranormals sempre ha interessat els alcoians. Penseu que un mitjà de comunicació té un espai de consultes amb una vident que, pel que es veu, és prou popular. Si feu un passeig pel cementeri, per la part on estan enterrats els no creients i els protestants, trobareu unes tombes molt interessants, amb inscripcions sobre viatges estel·lars i temes semblants.

La majoria són o de finals del segle XIX o de principis del XX, i estan relacionades amb el fenòmen espiritista que va recòrrer Espanya. Tenien fins i tot una publicació, La Fraternidad Universal, on he llegit aquesta notícia de 1894:

espiri
El redactor explicava que esta sessió no estava comprovada des d’un punt científic. Quin oxímoron!

Les coses canvien… només de vegades

Rerum Novarum, la primera encíclica d’ambit social de l’Església catòlica, va ser publicada pel Papa Lleó XIII el 1891. Per als que no sàpiguen llatí, “Rerum Novarum vol dir ” de les coses noves”. Està adressada als obrers i s’ha interpretat com un intent -quasi desesperat- per frenar la influència que les noves cultures polítiques, obreres o democràtiques d’arrel republicana, estaven tenint entre la gent treballadora.

Molts homes i dones havien deixat de banda l’Església. Dit d’una altra forma: van canviar la misa pel miting o l’organització de vagues. Esta situació explica una de les principals conseqüències de la Rerum Novarum: la creació dels cercles catòlics d’obrers. El d’Alcoi -el “Ciri”- fou un dels primers i encara té activitat.

L’estratègia del papat, en principi, pareixia perfecta. La creació d’estos nous espais de socialització podien fer front a la força creixent de socialistes i anarquistes. El problema es que no era tan fàcil fer desaparéixer les tradicions d’alguns dels membres dels cercles catòlics. Açò va passar al Ciri d’Alcoi el 1903:

saladisimo

Casimiro Barello Morello

Si algun dia passejeu entre els carrers El Camí i Dr. Guerau, és fàcil que vos passeu pel carrer Casimiro Barello Morello, un nom que a molts alcoians ens resulta familiar. Barello era un jove nascut al nord d’Itàlia, al Piamont, que va sentir la crida de la Verge Maria i Jesucrist i va marxar de peregrí per Europa. Pareix que la seua missió era aquesta: recórrer el món i visitar les esglésies que es trobava pel camí.

Quan arribà a Alcoi, al febrer de 1884, estava malalt de tifus i va ser acollit pel pàrroc de l’església de Sant Jordi. Uns dies després, el 9 de març, va morir. Els seus restos descansen al santuari del patró de la ciutat.

La història, que aparentment no passaria de ser una anècdota, va tindre una certa rellevància a nivel nacional i internacional i Alcoi es va plenar de peregrins que volien contemplar, en primera persona, les restes del jove italià. La notícia també va a arribar a L’Esquella de la Torratxa, una de les publicacions satíriques més importants de Catalunya i l’Estat espanyol. Quan només havien transcorregut unes semanes des del luctuós success, un redactor de la revista no podia ocultar la seua sorpresa: Alcoi, una ciutat famosa per la seua lluita obrera, ara veneraba el cos d’un jove al que molts comparaven amb un sant:

casimiro

L’Esquella era una publicació increïblement mordaç i anticlerical. No va poder evitar fer broma amb la mort de Casimiro:

casimiro

Es tracta d’un esdeveniment que, encara hui, continua estant d’actualitat. Els devots i les devotes de Casimiro Barello Morello fan una misa cada mes per la seua beatificació. De moment ja es venerable, un dels pasos previs per ser sant, segons l’església catòlica.

L’Esquella s’afirmava amb rotunditat que “si el poble [d’Alcoi] s’empenya, serà sant”. De moment, crec, tocarà esperar.

Històries de la Romeria

Sí, ja sé que vam quedar en que els dissabtes posaria una fotografia antiga, però hui tinc dos notícies curioses sobre la romeria a la Verge dels Lliris. Tindrem que aprofitar l’oportunitat, no?

Comencem amb una breu notícia publicada a l’Heraldo de Alcoy el 20 d’agost de 1899:

verge1

La romeria, com podeu comprovar, no s’ajornava fins el setembre. Es feia quan tocava i punt. No seré jo qui reclame fer la romeria en agost… És només parlar per parlar.

Uns anys després, la romeria -que es continava celebrant en agost- va coincidir amb un mítin catòlic. Esta contradicció va ser vista pel Heraldo d’Alcoy, de tendència liberal. A continuació podeu llegir un fragment d’un article escrit el 19 d’agost de 1910:

verge2

Segur que hi haurà moltes més notícies sobre la romeria en les pàgines de la premsa antiga, però no tinc tant de temps per a buscar-les. He de descansar, que demà, després de molts anys, tornaré a matinar per a pujar a la Font Roja. L‘Heraldo de Alcoy es pot consultar al web Prensa Històrica del Ministeri d’Educació i Cultura.