El Bambú, disgust de Belcebú

¡Vade retro, Satanás!

Cuando crear el hombre a Dios le plugho, el diablo, que no intenta nada bueno, siguiendo sus instintos de verdugo, junto a cada placer puso un veneno.

Amargó, con la duda la esperanza, y puso, de sus daños convencido, al lado de la Gloria, la asechanza, y al lado del amor, celos y olvido.

Acercó la riqueza al despilfarro, y, haciendo gala de intención dañina, envuelto en el aroma del cigarro ocultó la traidora nicotina.

Así a la humanidad esclavizada, mantiene este tirano de tan suerte, que el hombre disfrutar no puede nada: donde busca el placer, halla la muerte.

Gozando en los humanos sinsabores el demonio sus éxitos pregona.

Tan sólo entre los buenos fumadores le ha salido “la criada respondona”.

De Alcoy, un fabricante acreditado ha dado el gran disgusto a Belcebú. Lector: fuma tranquilo y sin cuidado, mientras puedas usar papel “BAMBÚ”

Esta poesia acompanyava un anunci del paper de fumar Bambú del 1931:

bambu1

Dos anys després, al 1933, a una publicació catalana es podia llegir la poesia amb la marca comercial censurada. Van cambiar Bambú per Tabú.

Anuncis

Acudits comercials

Fixeu-vos en este retall. És de la secció d’anuncis de l’ABC. Es veu que van organitzar un concurs que consistia en enviar un acudit al periòdic en el que es fera referència a una determinada marca comercial.

ofi-amb

En l’exemplar del dia 25 de maig de 1950, un dels guayadors va ser un alcoià. 25 pessetes que no estarien gens malament. De la “qualitat” de l’acudit millor no dir res…

Posa un sifó en la teua vida

No seré molt jove si he conegut el sifó en botelles de vidre. Recorde que no m’agradava el seu sabor, massa fort i aspre. Crec que per això jo sempre he sigut de La Casera i altres marques blanques.

L’aigua carbonatada té propietats medicinals que no posarem en dubte. Ha sigut i és el seu eslògan, l’excusa per beure un got de sifó o, com s’anomenava abans, aigua de selz:

sifo1

En este anunci, publicat a l’Heraldo de Alcoy, del primer dia de l’any de 1904, es recomana la ingesta de sifó per als malats de l’estòmac… I també per als que estigueren més sans. Estos últims podien fer-se un gotet amb vi.

Tretze dies després, l’anunci va canviar un poc. A La Defensa, es va omitir la referència al vi i inclús s’advertia dels perills que el sifó podia provocar als que tingueren bona salut si no el bevien amb moderació:

sifo1

Les bombolles -ara ja ho sabeu- poden ser molt perilloses.

Les imatges les he aconseguit fent una búsqueda a la web de Premsa Històrica del Ministeri d’Educació i Cultura.

Un Spa al carrer Sant Nicolau

Només cal consultar la premsa de finals del segle XIX i principis del XX, o llegir un llibre de l’època, per adonar-se dels canvis en l’oci i els hàbits saludables. El passejos  per la natura, per exemple, es van fer molt populars. A Madrid, el passeig de Recoletos es va pensar com una forma d’apropar el camp i la natura a la ciutat. L’eixample de Barcelona, per la seua banda, estava pensat com un espai on les zones verdes tindrien la seua importància. Els especuladors, però, van disminuir el seu impacte.

El periode 1890-1910 està ple de dinamisme, de noves idees, de projectes socials, de lluites obreres… De la irrupció del futbol… com un hàbit recomanable per a una burgesia de despatx, sedentària i propensa a enfermetats que ara podríem calificar de mentals o d’estrés.

És també el moment de la proliferació dels sanatoris, o de la popularització dels banys de mar… Quan les platjes no estaven massificades. Fixeu-vos que les classes adinerades viatjaven fins Biarritz (a la frontera amb França) per gaudir dels balnearis.

La gent d’Alcoi que no volia -o no podia- anar-se’n tan lluny, tenia una opció ben prop de casa, en concret a l’Hotel Continental (l’edifici encara es conserva). Com a prova, este anunci de 1909 publicat a lHeraldo de Alcoy:

hotcont

De tota la vida

En este dimarts de pluja i boira m’ha passat pel cap fer un post sobre la publicitat dels comerços d’Alcoi en la premsa antiga. Hi ha hagut un problema: entre tots els que he vist, només he trobat una tenda que encara existeix:

el campanar vore provincias

*Nota: l’autor del blog no té cap relació familiar o laborar amb la confiteria El Campanar. Podeu vore més anuncis si busqueu l’exemplar del dia 23 d’abril de 1933 a la web de Premsa Històrica.