Un cèlebre mestre d’escola

No es alcoià, sinó de Llíria, però va ser un dels protagonistes d’un dels fets històrics més importants de la història de la nostra ciutat. Parle de Severino Albarracín, un dels caps de la Revolució del Petrolio.

En este retall, el seu nom apareix en un requeriment judicial:

albarr

I en este altre, es va publicar una semblança biogràfica després dels successos d’Alcoi:

albarr

 

Als cent anys del Petrolio

La Revista Triunfo es va convertir en una de les publicacions de referència per a l’esquerra del Tardofranquisme. Bregant amb la censura i l’autocensura, en els seus números podem trobar magnífics articles d’opinió, reportatges o cròniques sobre temes ben diversos. Aprofitant el centeneri dels successos del Petroli alcoià, Alfons LLorenç va escriure un dels millors articles sobre les causes, evolució i conseqüències d’estos fets. Penseu que, hasta eixe moment, l’obra de referència era un llibre de Rafael Coloma escrit al 1959 i que no deixava en bon lloc als internacionalistes (Per dir-ho d’una manera suau). Per cert, es pot consultar a la Biblioteca Municipal.

El retall de hui és una cronologia dels fets que es troba al final de l’article de LLorenç.

pet-3

Col·laboració tipogràfica (I) i la guinda: anarquistes italo-americans recorden el Petroli

Quan vaig començar este blog, fa un mes i pocs dies, el meu objectiu era – i és- plenar un buit a internet: que la història d’Alcoi tinguera més visibilitat. Són poques les webs que s’ocupen d’este tema. Una d’elles és Tipografía la Moderna, una revista que recomane des de ja i que toca tots els aspectes de l’alcoiania cultural amb rigor, humor i un poc d’irreverència.

Els vaig enviar un mail amb un enllaç de este blog, per si era de l’interés dels autors. La resposta d’un d’ells em va sorprendre gratament, perquè em convidava a col·laborar amb la revista. Després d’un breu intercanvi de mails, la cosa va quedar així: cada setmana elegiré un post i l’ampliaré per a la revista. La cosa ha anat molt bé i ja podeu llegir la versió ampliada de la história que vaig dedicar al Petroli i el seu ressó a la premsa dels Estats Units.

Els fets estan en el passat, però no per això són immòbils. Sempre es poden trobar noves interpretacions o fonts, i això és precisament el que faré cada dijous, després de que aparega la col·laboració en la Tipografia: donar-li un nou enfocament a les dos històries que he contat.

A la versió ampliada he escrit que no sabem ben bé la repercussió que tingué el Petroli. Be, ens podem fer una idea. Als cercles anarquistes dels immigrants italians, per exemple, Alcoi encara es recordava més de trenta anys després. Com a prova tenim este diari:

alcoi-ita

És un article sobre política espanyola i les possibilitats que tindria la implantació de la segona república al país. Com podeu comprovar, no estem sols en la cita -en un altre lloc de l’article, l’autor parla dels 6.000 proletaris que es van alçar a Alcoi-, però queda clar que no es podia parlar del 1873 espanyol i no referir-se, encara que siga breument, a la nostra ciutat.

El Petrolio, vist des dels Estats Units

Els successos del Petrolio van arribar fins els Estats Units. En realitat, no es tracta d’un fet tan sorprenent, ja que les agències de notícies ja existien al 1873. Siga com siga, ací van alguns retalls:

alcoi-mass

Al mateix New York Times es feien creus davant de la barbarie d’Alcoi. A l’article es parla dels “decent Spaniards” (És a dir, els espanyols decents). Està clars que els alcoians no estàvem dins d’eixa categoria, al menys al 1873.

Horrible atrocities in Spain. Així va titular un diari de Carolina del Sud el que va ocòrrer a la nostra ciutat. Posem, com a exemple, l’últim paràgraf, on es donen detalls de totes les atrocitats que, suposadament, es van cometre:

alcoi-mass

I finalitzem amb els “Spanish Horrors“. En aquest fragment -perdoneu la qualitat, és el que hi ha-, el cronista diu, entre altres coses, que el paper de les dones alcoianes en la massacre va ser rellevant. I conclou amb una anàlisi que relacionava el temperament dels espanyols -alcoians inclosos- i la seua afició a les corregudes de bous.

alcoi-mass

Del Petrolio al teatre

No havien passat ni tres setmanes des de la revolució del Petrolio. L’exercit encara estava a la ciutat, on segurament es respiraria una calma tensa. Molts internacionalistes es trobaven empresonats, esperant un juí que encara tardaria a arribar. Els edificis cremats no eren només ruines, sinó recordatoris del que va passar. El món encara estava recuperant-se dels anomenats successos d’Alcoi. Engels probablement estaria començant a escriure el seu opuscle Els bakuninistes en acció en el que atacaria amb duresa els anarquistes espanyols.

Mentrestant, a la capital, a Madrid, el Petrolio s’havia guanyat un lloc de privilegi en la cultura popular del moment. Açò es va publicar a l’última pàgina de La Gaceta de Madrid entre els díes 28-31 de juliol:

010retalls

Pel que sembla, el Teatro-café de Capellanes  estava especialitzat en representacions sobre la política del moment. Entre els dies 28 i 31 de juliol va estar en cartell l’obra Sucesos d’Alcoi. El programa també incloïa obres relacionades amb la guerra carlista que estava en procés.

Com seria? Quí faria d’Agustí Albors o Severino Albarracín? Hi haurien números musicals? Son preguntes que, malauradament, no tenen resposta… A no ser que es trobara el libreto o el text a alguna llibreria de vell.

Albors i els mistos

La Revolució del Petrolio va tindre ressó a tot l’Estat espanyol i, fins i tot, a l’estranger. Anys després encara era recordada. Tindrem ocasió de vore uns quants exemples, no vos preocupeu, però de moment vos haureu de conformar amb un petit exemple:

004retalls

Què és açò? La imatge aparegué en una caixa de mistos de principis del segle XX. En realitat, formava part d’una sèrie dedicada a la història recent d’Espanya. Cal dir que les caixes de mistos -o els paquets de tabac- es solien decorar amb tota mena d’il·lustracions: des de esportistes a cantants famosos, passant per llocs turístics. Podeu vore la resta d’imatges fent clic ací.