La Bonaplata i Alcoi en el record

Fixeu-vos en este retall de El Eco del Comercio del 5 d’agost de 1835:

bonaplata

La fàbrica de Bonaplata va ser la primera indústria que va funcionar amb vapor a tot l’Estat espanyol. Les seues màquines eren vistes com una amenaça i molts treballadors defensaven la seua destrucció. El risc era prou alt, ja que a l’article es cita -de passada- el que va ocórrer a Alcoi al 1820.

Eixa mateixa nit la fàbrica de Bonaplata va ser assaltada i cremada.

L’economat de la Reial Fàbrica de Panys

A pesar de que Espanya no va participar a la Primera Guerra Mundial, la guerra sí va entrar al país. En els quatre anys que va durar, hi hagué un debat entre els partidaris dels dos bàndols (francòfils contra germanòfils) i unes conseqüències econòmiques nefastes: després d’una primera etapa de creixement, degut sobretot a la venda de matèries primeres als bel·ligerants, la inflació va alcançar un nivells quasi insoportables. Per altra banda, les subsistències començàven a esgotar-se. Calia fer alguna cosa, com esta iniciativa de la Reial Fàbrica de Panys d’Alcoi:

rom-alc

La noticia la he trobada a La Acción del 5 de març de 1916.

La vaga de filadors de 1915 (I)

Les vagues formaven part del dia a dia dels alcoians i alcoianes. Només cal buscar en qualsevol hemeroteca digital per adonar-se de la quantitat de protestes i reinvidicacions. Ací tenim un petit exemple de 1915, que ilustra l’estratègia de la patronal:

vaga1015

Este punt, el de l’augment desproporcionat de jornals també es va poder llegir a El Imparcial:

vaga1015

Continuaré buscant més notícies sobre este conflicte laboral.

 

 

Ells no els coneixen, nosaltres sí

pet-3

Este retall de Mundo Obrero (Juliol de 1975) és un bon exemple de la força que tenien les Comisions obreres en les eleccions del sindicat vertical -l’únic legal durant el Franquisme- a les nostres comarques. Tot i que es una informació interessada -s’hauria de contrastar amb altres fonts-, a ningú se li escapa que el sindicalisme clandestí va ser un dels actors principals de l’arribada de la democràcia.

Paper de fumar per estimular l’economia

1929. Discurs del president del consell d’administració del Banc Espanyol de Crèdit. L’economia no pinta massa bé, i això que els efectes del dijous negre de la Borsa de Nova York encara tardarien a sentir-se. Ens trobem amb un govern -el de Primo de Rivera- que prefereix una política econòmica que potèncie el mercat intern i les inversions estrangeres. Des de les pàgines de El Financiero s’aposta per tot el contrari, és a dir, tindre una balança de pagament positiva, on les exportacions superen les importacions.

I ara venen els exemples que l’home cita, entre ells un producte d’Alcoi que va adquirir fama internacional: el paper de fumar.

balanz