Queipo de Llano i un alcoià

Era una estrella de la radio. Toda su personalidad, cruel, bufonesca y satírica, pero maravillosamente viva y auténtica, llegaba a través de micrófono. Y esto sucedía porque no trataba de conseguir ningún tipo de efecto retórico, sino que decía simplemente lo que se le pasaba por la cabeza. Su voz aguardentosa (sólo más adelante me dijeron que no bebía) también colaboraba. Se sentaba allí, con su uniforme de gala y el pecho cubierto de medallas y con su estado mayor, vestidos de la misma manera, en posición de firmes, detrás de él

El locutor de ràdio no era altre que el general Gonzalo Queipo de Llano, l’artífex de l’avanç de les tropes franquistes al sud d’Espanya.

A banda de la seua estratègia militar, Queipo va destacar per les seues locucions a Ràdio Sevilla. Ací podeu escoltar un dels seus discursos més coneguts, en el que justificava les violacions de dones comunistes i anarquistes per part de soldats magrebís a sou de Franco.

La relació de Queipo amb Alcoi és fruit de la casualitat. En una de les seues intervencions radiofòniques, va llegir una carta interceptava que anava dirigida a un alcoià. Ací la teniu:

queipo

 

 

Anuncis

El primer bombardeig

Fa ja unes setmanes parlàvem del quart bombardeig que la ciutat va patir durant la Guerra Civil. El retall de hui és doble:

2nbomb

Així informava La Vanguardia del bombardeig del 20 de septembre, amb un còctel de bones i males notícies. Era 1938 i la guerra ja estava (quasi) perduda. D’alguna forma, s’havia de insuflar optimisme en el bàndol republicà.

A la premsa estrangera, el to va ser molt més asèptic. Fixeu-vos en com tracta la notícia el francés Le Figaro:

2nbomb

Continuarem amb els altres bombardejos.

Saviesa alcoiana a la guerra

Lo que sucede es que el mundo adelanta, pero nosotros no adelantamos

Juan Gil-Albert va escriure, en prosa, sobre els seus primers dies com a propagandista al front de Terol, eixe indret on molts alcoians van perdre la vida lluitant per la República. Enmig del seu relat -ple de costumisme, realisme i una certa malenconia-, supose que no va poder evitar la inclusió d’esta sentència.

El quart bombardeig

64 persones van morir durant els set bombardejos que patí la ciutat. He trobat dos notícies sobre el quart bombardeig. Va ser el 16 d’octubre de 1938. Així ho contava El Liberal:

liberal-bom

I d’esta forma es publicà L’Humanité, l’organ oficial del Partit Comunista Francés:

humanite-bombardeig

Deixeu-me un poc de temps i intentaré recollir retalls dels altres sis bombardejos. Es podria dir que m’he topat amb estes notícies un poc de cuasualitat. Comencem pel quart, doncs, però tindrem espai per als demés.

Mantes per a una guerra

L’altre dia parlàvem de la fama de les confeccions tèxtils alcoianes al segle XVIII. Esta tradició, no cal dir-ho, anà a més durant el segle XIX i bona part del XX. Ara ja no sonen els telars. No hi ha soroll.

Durant la Guerra Civil, bona part de la Espanya republicana es va beneficiar de la indústria tèxtil alcoiana. El periòdic anarquista Solidaridad Obrera de Barcelona no tenía cap dubte de la contribució de la reraguarda alcoiana:

Se acerca la época de las temperaturas bajas. Los hijos del pueblo, en lucha por su liberación, deben estar preparados para resistir las inclemencias del tiempo. Pertrechados de ropa, de mantas, de botas de campaña, se hace urgente y preciso, y el deber quedará cumplido.

A l’article es recordava que, aparentment, Alcoi no estava preparada per la confecció de roba militar. Siga com siga, la ciutat es va convertir en una peça clau en esta matèria:

alcoi-textil

No cal buscar massa per les hemeroteques digital per trobar un bon exemple. El diari El Sol, a la mateixa data que l’article de Solidaridad obrera (és a dir, el 11 d’octubre de 1936), informava de que les mantes alcoianes ja estaven complint el seu paper:

alcoi-textil