Col·laboració tipogràfica (VII): la visita de l’alcalde d’Oran

La setmana passada vaig escriure un article a Tipografia la Moderna sobre la Font Roja. Com sempre, s’han quedat alguns retalls a l’arxiu i ara és el moment de compartir-ho.

El 16 de gener de 1930, El Luchador (diari republicà alacantí), va publicar una notícia sobre la visita de l’alcalde d’Oran a Guadalest i Alcoi.

Els vincles entre Algèria i la província d’Alacant sempre han existit. El port d’Alacant és punt de trobada de les dos vores del mediterrani, i el territori d’Algèria (colònia francesa fins els any 60) va rebre milers de treballadors temporals que buscaven les oportunitats que el règim de Franco els negava.

El retall de hui tracta sobre el banquet que van oferir al senyor alcalde d’Oran a la Font Roja:

oran

L’hotel de la Font Rocha

Als anys trenta, el sou mitjà d’un treballador qualificat en una indústria era de 8,67 pessetes per dia. Els no qualificats tenien un salari més baix: 5,79 pessetes. Són dades que podeu veure ací.

Les persones que volien fer una estada al magífic “hotel-restoran” de la Font Roja d’Alcoi superaven sense problemes els ingressos d’un treballador. 13 pessetes per la pensió mínima podrien representar dos o fins i tot tres vegades el sou diari d’un obrer alcoià qualsevol. I no em parlat de les altres despeses: a l’anunci no està clar si el servei de transport entre Alcoi i el santuari era un extra o si estava inclós en el preu. Penseu també que la col·lecció de licors de totes les marques -només els faltava dir “primeres marques”- seria una temtació massa forta.

Ara, ja ho sabeu, no tenim hotel a la Font Roja -i que continue així-, però sí un restaurant que no està malament. No és cap publicitat encoberta, només una recomanació del tipus: “A vore, barat no és, però car tampoc. S’ha d’agafar el cotxe, però només per l’entorn ja paga la pena l’esforç”. Recomanacions alcoianes, eixe món encara per explorar.

froch

Aprofite este mini-post per anunciar-vos que esta setmana publicaré a Tipografía La Moderna un interessant article sobre la Font Roja als anys vint. Inclouré este retall i molts altres (Com els que ja hem publicat, per cert).

Vaig trobar l’anunci a El Luchador, un periòdic d’Alacant, que es pot consultar a la web Premsa Històrica del Ministeri d’Educació.

Una excursió a la Font Roja

No sé molt bé per què, però la majoria de cicles de conferències o congressos científics o professionals sempre finalitzen amb una visita de tipus cultural o, fins i tot, una excursió a un paratge natural. Ja sé que no es moment de parlar de la meua vida privada, però en tots els congressos de historiadors als que he anat, sempre ha estat inclosa una activitat d’eixe estil.

En 1926 la idea era molt similar. La Real Fàbrica de Panys organitzà un cicle de conferències de Pablo Rodón, un tècnic tèxtil. Després de parlar sobre diverses innovacions, els assistents encara van tenir ganes de pujar a la Font Roja. Fixeu-vos en les pintes:

fontrocha

Sí, la gent anava caminant pels entorns naturals… En traje! Fa tres anys, en un congrés que es va celebrar a Granada, vaig vore com un company pujava fins El Veleta amb el seu traje complet. I parlem del mes de setembre.

Ací tenim dos fotos més:

fontrocha

fontrocha

Històries de la Romeria

Sí, ja sé que vam quedar en que els dissabtes posaria una fotografia antiga, però hui tinc dos notícies curioses sobre la romeria a la Verge dels Lliris. Tindrem que aprofitar l’oportunitat, no?

Comencem amb una breu notícia publicada a l’Heraldo de Alcoy el 20 d’agost de 1899:

verge1

La romeria, com podeu comprovar, no s’ajornava fins el setembre. Es feia quan tocava i punt. No seré jo qui reclame fer la romeria en agost… És només parlar per parlar.

Uns anys després, la romeria -que es continava celebrant en agost- va coincidir amb un mítin catòlic. Esta contradicció va ser vista pel Heraldo d’Alcoy, de tendència liberal. A continuació podeu llegir un fragment d’un article escrit el 19 d’agost de 1910:

verge2

Segur que hi haurà moltes més notícies sobre la romeria en les pàgines de la premsa antiga, però no tinc tant de temps per a buscar-les. He de descansar, que demà, després de molts anys, tornaré a matinar per a pujar a la Font Roja. L‘Heraldo de Alcoy es pot consultar al web Prensa Històrica del Ministeri d’Educació i Cultura.

El camp alcoià

008retalls

El progrés moltes vegades és incompatible amb la natura o l’entorn. La protecció dels nostres espais naturals està fora de qualsevol dubte. Son un valor afegit per la ciutat i els seus ciutadans. Si heu tingut l’oportunitat d’exercir com a “guia” local amb algun amic o conegut, sabreu del que estic parlant. Alcoi perdria molt -moltíssim- sense la Font Roja, la Mariola, el Barranc del Cint, el Salt o el Racó de Sant Bonaventura.

Això és el que pensava Francisco Mompó en un article que es va publicar a La Libertad de Madrid. L’autor assegurava que Alcoi no era una ciutat bonica, però que el seu entorn, en canvi, era d’una bellesa incomparable. També deia que pagava la pena fer l’esforç de caminar per la serra i gaudir de la serra y de muntanyes com el Montcabrer o el “Menechador” (sic).

Penseu que estem a una època on el turisme de masses no existia. Els turistes rurals eren, habitualment, persones amb poder adquisitiu que visitaven el camp alcoià amb traje i barret. Com podeu imaginar, els accessos no serien fàcils. Això explica que Mompó fera, al final del text, una crida per ajuntar progrés i natura:

Construir una carretera que llegara hasta el corazón de Mariola, con derivaciones conducentes a los lugares que en plena serranía ofrezcan alguna atracción, constituiría un acierto muy grande, por cuanto aumentaría la afuluencia de turistas y veraneantes, con el consiguiente beneficio para el comercio local.

Mire, millor no, senyor Mompó. Com podeu comprovar la idea de omplir de turistes el nostre benvolgut entorn no va sortir l’altre dia.

Tòpics turístics

ALCOY.- Famoso por sus fábricas. Pueblo trabajador. Un bello rincón es el que ilustra estas páginas. Cerca de Alcoy está la Font Rocha, con su bosque de carrascales.

A l’any 1933, la revista Nuevo Mundo va publicar un breu però interessant reportatge sobre els racons de la província d’Alacant. L’autor va utilitzar alguns dels tòpics més habituals per descriure la nostra ciutat. Més de 80 anys després, tot continua igual, excepte per la espinosa qüestió de les fàbriques. “Això era antes“, que dirien els nostres pares i avis.

Encara que ací només es comenten notícies relacionades amb Alcoi, és impossible resistir-se a comentar l’opinió de l’autor sobre Benidorm, ciutat a la que definia com a “filón turístico“. Un visionari, senyores i senyors.