Wenceslao l’alcoianista

Wenceslao Fernández Flórez és un dels periodistes i escriptors més destacats de la primera meitat del segle XX. Les seues cròniques i articles sobre costums, actualitat i viatges no deixen indiferent a ningú. El vaig “conéixer” quan escrivia la meua tesi doctoral.

Ara ens retrobem en un article que va escriure per a l’ABC, en el que contava la seua experiència en el camp de Chamartín (L’actual Santiago Bernabéu). Segons conta Wenceslao, era el cinqué partit de futbol que veia en la seua vida i la veritat es que no tenia en gran estima este esport. Però la presència d’un equip va fer que parara, si més no, un poc més d’atenció:

wenceslao

Ací teniu l’article complet.

El foot-ball

13 de maig de 1908. En un dels articles de portada de El Heraldo de Alcoy d’una nova moda importada del Regne Unit que està popularitzant-se per tot l’Estat. Es tracta del futbol, o foot-ball, com s’escrivia a l’època.

L’autor de l’extens article es l’alcoià Leopoldo Mascarell, que explica les regles bàsiques i les virtuts d’un joc que, fins i tot, podria contribuir a la regeneració del país. Així començava el seu escrit:

futbol

I d’esta forma el conclou (No cal dir que la seua lectura és molt recomanable):

futbol

Com podria haver dit Ortega y Gasset: Espanya és el problema; els esports, la solució.

Col·laboració tipogràfica (VII) i la guinda: l’Alcodiam

En l’article de la setmana passada a Tipografía La Moderna tracte el tema del futbol, en concrec un partit de la màxima rivalitat l’any 1924: la final del campionat provincial entre el Club Natación d’Alacant i l’Alcodiam, un club fundat per Francisco Laporta i altres industrials i que es pot considerar com l’embrió de l’actual C.D. Alcoyano.

Hui afegiré la guinda amb una crónica d’un partit jugat a Alcoi un any abans. Atents a la crónica de El Luchador, del dia 11 de juny de 1923:

alcod1

I encara més:

alcod1

El partit finalitzà amb victoria alcoianista per 2-0 i amb un espectacle que podriem qualificar com a lamentable:

alcod1

Una victòria invisible

L’altre dia, mentre escoltava el partit de l’Alcoyano, em vaig adonar de que encara no havia escrit cap article sobre el Deportivo al blog. Tal volta havia evitat el tema fins ara perquè, fa uns anys (tampoc tants) col·laborava totes les setmanes en Ara Multimèdia amb un article sobre l’Alcoyano. Serà que estava un poc cansat del tema…

Hui, fent una búsqueda rutinària per trobar nous retalls per al blog, m’he topat amb dos notícies sobre la primera victòria del Deportivo sobre el Reial Madrid en lliga. Fixeu-vos com apareixia en El Mundo Deportivo, el diari esportiu més antic que continua viu:

alc1

Com podeu observar, la derrota del Madrid era la quarta en importància. Destacaven primer els equips catalans -l’Espanyol, el Sabadell, el Nàstic i el Barça. Ja després s’ocupaven del Madrid. Era 1948, que no ho he dit. Si avancem 67 anys, tots sabem que una derrota del Madrid en el Camp del Collao seria portada obligatòria no només al Mundo Deportivo, sinó a la resta dels diaris esportius. S’ha de dir que, en la dècada dels 40 (i dels 50 i, inclús, part dels 60), el futbol era important, però encara no havia aplegat a l’estatus de pseudo-religió que té actualment. També és interessant afegir que el Reial Madrid només va guanyar una Copa del Generalísimo durant els anys 40. No era ni molt menys una potència, i l’Athletic Club de Bilbao o el FC Barcelona tenien millors plantilles. Eixe any, l’Alcoyano va quedar un lloc per damunt del Reial Madrid.

Com eren les cròniques futbolístiques? L’estil era molt més descriptiu -un detall que s’agrairia en els temps que corren- i la veritat és que no hi havia lloc per a banalitats o aspectes que poc o res tenen a veure amb l’esport.

alc1

La crònica que he trobat a l’ABC és un poc més llarga:

alc1

És una primera part típica, de les que hem gaudit amb certa freqüencia al camp. La segona part va ser encara millor. Un partit per a enmarcar, però que per circumstàncies de la vida va passar desapercebut.

alc1