Els certàmens escolars

En Espanya no es pot parlar d’educació obligatòria fins els any 70. Abans d’això, el sistema públic d’escoles era prou limitat: els mestres depenien dels ajuntaments i moltes vegades tenien problemes per a cobrar un sou que quasi no donava per a viure.

La situació durant la primera dècada del segle XX era prou pareguda a la descrita. Els estudiants estaven escolaritzats fins els 10-12 años. Després d’això, només uns pocs -els més aplicats i els que s’ho podien permetre- podien continuar a la secundària, que s’impartia a l’institut de la província, situat habitualment a la capital.

El coneixement, com es podeu imaginar, era tan memorístic que, fins i tot, organitzaven de tant en tant concursos o “certàmens escolar” per a que els mestres exhibiren els seus millors productes. Sí, he dit bé. Fixeu-vos en este certamen que es va celebrar a Alacant fa més d’un segle. Hi ha protagonisme alcoià:

rm

L’institut d’Alcoi

Si no m’equivoque, ara per ara existeixen dotze centres d’educació secundaria a Alcoi. Fa 86 anys el panorama era molt diferent: no hi havia cap. Al 1929, l’Ajuntament va facilitar un edifici. El Ministeri d’Instrucció Pública posaria els professors:

009retalls

L’institut, per si algú no ho sap, és l’actual IES Pare Vitoria. El que veieu és un fragment del reial decret que es publicà a la Gaceta de Madrid -el BOE de l’època- el 24 de setembre de 1929. Si entreu podreu llegir tots els detalls, alguns dels quals són molt curiosos, com les nòmines dels professors o la estructura de l’ensenyament secundari. Si sou encara més curiosos, ací teniu el reial decret que modificaba, en 1926, l’ensenyament secundari.