El discurs de Canalejas

Torna un vell amic del blog: Canalejas. El 26 d’abril de 1890 -segurament aprofitant la setmana de fira i festes- es va organitzar un banquet en el seu honor. Com els polítics actuals, el polític gallec va desgranar els temes d’actualitat: sufragi universal masculí (que estava a punt d’implantar-se), programa del partit liberal i qüestió obrera. La segona part del discurs, com no podia ser d’altra forma, va tindre a Alcoi com a protagonista. Els temes segur que ens sonen a tots i totes: indústria i el ferrocarril.

canalejas-alcoy

La història, a vegades, es repeteix.

L’alcalde socarrat

Buscant per la hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional, m’he topat amb una història més que curiosa. Al diari madrileny El Día, de tendència liberal i -potser- anticanalejista, es va publicar una carta al director escrita per un anònim alcoià.

Si ja és estrany que la carta anara en la primera pàgina, sembla encara més inusual que el director tinguera a bé donar-li tanta importància. Recordem que es tractava d’un diari madrileny i que, per molt important que fóra la política local alcoiana, sempre hi hauria altres temes sobre els quals parlar.

L’enigma es resol si ens fixem en la primera línia de la carta: “Sr. D. Antonio Santonja. Director de EL DÍA. Mi querido amigo y paisano”. Sí, resulta que el director era també alcoià i ja se sap: si s’ha de fer un favor, que siga per la porta gran, no?

El que cas es que l’anònim alcoia escrivia per a queixar-se amargament de Santiago Reig, alcalde de la ciutat el 1903 i que anys després seria diputat a Madrid.

Per començar, critica que Reig no preste atenció als artistes alcoians. Pareix ser que l’Ajuntament contratava artistes forasters, però no queda clar al que es refereix. El que sí està més clar que l’aigua és la poca consideració vers l’alcalde:

socarrat1

Socarrat. Por haver pitjor insult que això? Sí, ja sé que les relacions amb els nostres veïns s’han normalitzat i, per a ser sincer, fa anys que no utilitze eixa paraula. Però al 1903 era, de totes totes, un insult de primera.

El senyor anònim culpava, amb tota la cortesia possible, a Canalejas. Dit d’una altra forma: Reig va arribar a l’alcaldia gràcies a una ditada del nostre diputat. I això, en opinió de l’alcoià enrabietat, estava perjudicant la ciutat.

socarrat1

I per si no havia quedat clara la seua postura, el nostre benvolgut anònim conclou el seu escrit repetint el mateix “insult” i fent una advertència:

socarrat1

Per cert, segons la Viquipèdia, Santiago Reig va néixer i morir… a Alcoi.

D’un Viaducte i d’un Canalejas

José Canalejas, nascut a El Ferrol, va ser President del Consell de Ministres (càrrec que equival al que seria ara President del Govern) entre 1910 y 1912. Durant molts anys va ser diputat pel districte electoral d’Alcoi, una circunscripció que ocupava, més o menys, la meitat nord de la província d’Alacant, fins a La Vila Joiosa, si no recorde malament.

Canalejas era un d’eixos diputats anomenats “cuneros”, és a dir, que es presentaven per un districte que no era el seu per aconseguir més vots, una pràctica que encara hui és habitual. Recorde, per exemple, que Alfredo Pérez Rubalcaba, natural de Cantàbria, es presentà per la província de Cadis en les eleccions de 2008.

La relació Canalejas-Alcoi no va quedar només en la casualitat de que el partir liberal escollira el districte del nord d’Alacant. Les personalitats de la ciutat -i molts ciutadans- estaven encantats amb la vinculació del polític gallec amb Alcoi. Per això el pont del Viaducte està dedicat a Canalejas. El dia de la seua inauguració, a finals de febrer de 1907, ningú va voler perdre-se-la . Ni tan sols Canalejas, que va fer una visita express. Ací teniu un parell de fotografies publicades a Nuevo Mundo. La primera mostra la quantitat de gent que es va reunir a la Avinguda d’Aracil, actual Avinguda del Pais Valencià. La segona és una panorámica del viaducte.

pont canalejas

viaducte panoramica