Del Petrolio al teatre

No havien passat ni tres setmanes des de la revolució del Petrolio. L’exercit encara estava a la ciutat, on segurament es respiraria una calma tensa. Molts internacionalistes es trobaven empresonats, esperant un juí que encara tardaria a arribar. Els edificis cremats no eren només ruines, sinó recordatoris del que va passar. El món encara estava recuperant-se dels anomenats successos d’Alcoi. Engels probablement estaria començant a escriure el seu opuscle Els bakuninistes en acció en el que atacaria amb duresa els anarquistes espanyols.

Mentrestant, a la capital, a Madrid, el Petrolio s’havia guanyat un lloc de privilegi en la cultura popular del moment. Açò es va publicar a l’última pàgina de La Gaceta de Madrid entre els díes 28-31 de juliol:

010retalls

Pel que sembla, el Teatro-café de Capellanes  estava especialitzat en representacions sobre la política del moment. Entre els dies 28 i 31 de juliol va estar en cartell l’obra Sucesos d’Alcoi. El programa també incloïa obres relacionades amb la guerra carlista que estava en procés.

Com seria? Quí faria d’Agustí Albors o Severino Albarracín? Hi haurien números musicals? Son preguntes que, malauradament, no tenen resposta… A no ser que es trobara el libreto o el text a alguna llibreria de vell.

L’institut d’Alcoi

Si no m’equivoque, ara per ara existeixen dotze centres d’educació secundaria a Alcoi. Fa 86 anys el panorama era molt diferent: no hi havia cap. Al 1929, l’Ajuntament va facilitar un edifici. El Ministeri d’Instrucció Pública posaria els professors:

009retalls

L’institut, per si algú no ho sap, és l’actual IES Pare Vitoria. El que veieu és un fragment del reial decret que es publicà a la Gaceta de Madrid -el BOE de l’època- el 24 de setembre de 1929. Si entreu podreu llegir tots els detalls, alguns dels quals són molt curiosos, com les nòmines dels professors o la estructura de l’ensenyament secundari. Si sou encara més curiosos, ací teniu el reial decret que modificaba, en 1926, l’ensenyament secundari.