És una descripció, no un massatge

Això és el que pensaria el redactor de El Heraldo de Madrid que va escriure un complet reportatge sobre el pintor alcoià Fernando Cabrera (Sí, el del carrer). No es que es quedara a gust criticant l’artista. La pitjor part se la va endur Alcoi:

cabrera

Coses que no canvien: ara no ens agraden els forasters; al 1929, tampoc.

cabrera

Almenys el periodista parla de forma positiva de la indústria…

cabrera

I el remat final. Demà parlarem del reportatge a Cabrera.

El pintor Gisbert

La relació de l’art amb el poder es pot veure amb facilitat des de les grans civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia fins l’actualitat. Governs, monarquies i organitzacions religioses han utilitzat l’art com un arma de propaganda.

L’Espanya del segle XIX no va ser una excepció. Els governs de caire liberal (quan tenien l’oportunitat d’accedir al poder executiu) atacaven els seus rivals conservadors amb obres d’art. Un d’estos pintors era Antonio Gisbert, nascut a Alcoi i un dels referents del realisme, un estil que mescla una preocupació per la realitat amb un cert compromís social.

Les obres d’Antonio Gisbert, com he dit, tenen una gran càrrega política, només cal mirar alguna de les més importants.

Precisament, el retall de hui té a veure amb un dels seus quadres més conegusts: els Comuners de Castella. Este fet històric es remonta al regnat de Carles I, però al segle XIX es va rescatar de l’oblit perquè es consideraba com un símbol de les llibertats. El partit liberal, no fa falta dir-ho, es va autoproclamar com el guardià de les llibertats del país.

gisbert

Comuneros

I éste és el quadre en qüestió. La notícia es publicà a La América el 24 de gener de 1861.

Una escultura perduda?

peresejo

Coneixeu esta escultura de Pérez Sejo (Imagine que serà Peresejo, sí, el del carrer). Segons es va publicar en La Esfera  del 15 d’abril de 1922, esta imatge de Sant Jordi -sí, amb el dragó- ocuparia un lloc de l’espai públic gràcies a la generositat de la ciutadania.

Va, donem-li un poc d’interactivitat al blog: sabeu on està? Al Casal? A l’Ajuntament? Jo no tinc ni idea. Se m’ha perdut l’obra de Peresejo.

Alcoi a Cervantes

Si vos adoneu, la cultura occidental sempre ha està pendent dels centenaris o les commemoracions. L’any passat, per exemple, es va celebrar el centeneri de la Primera Guerra Mundial i el tres-cens aniversari de la pèrdua dels furs catalans. Enguany tenim el quaranta aniversari de la mort de Franco, o el cinqué centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús. Com podeu comprovar, hi ha efemèrides per a tot el món.

El 1905 es celebrà a tota Espanya els tres-cents anys de la publicació del Quixot, l’obra més traduïda de la literatura castellana. Alcoi, com no podia ser d’altra forma, va decidir contribuir amb una escultura que encara sobreviu al Passeig de Cervantes.

cervantes