Col·laboració tipogràfica (VI) i la guinda: els ultramarins

Fa una setmana vaig publicar un nou article a Tipografía La Moderna sobre el comerç de l’Alcoi de les primeres dècades del segle XX. El resultat crec que és prou interessant i vos convide a que li pegueu una ullada.

La guinda és un dels anuncis que vaig descartar per a l’article.

huevol

Les tendes d’ultramarins es poden considerar com l’avantpassat de les tendes gourmet que ens han invaït des de fa poc temps. Hi havia demanda fa cent anys… i pareix que ara també hi ha.

Com (quasi) sempre, he trobat esta publicitat al Heraldo de Alcoy, exemplar del 15 de novembre de 1907. Disponible a la web de Premsa Històrica del Ministeri d’Educació.

Posa un sifó en la teua vida

No seré molt jove si he conegut el sifó en botelles de vidre. Recorde que no m’agradava el seu sabor, massa fort i aspre. Crec que per això jo sempre he sigut de La Casera i altres marques blanques.

L’aigua carbonatada té propietats medicinals que no posarem en dubte. Ha sigut i és el seu eslògan, l’excusa per beure un got de sifó o, com s’anomenava abans, aigua de selz:

sifo1

En este anunci, publicat a l’Heraldo de Alcoy, del primer dia de l’any de 1904, es recomana la ingesta de sifó per als malats de l’estòmac… I també per als que estigueren més sans. Estos últims podien fer-se un gotet amb vi.

Tretze dies després, l’anunci va canviar un poc. A La Defensa, es va omitir la referència al vi i inclús s’advertia dels perills que el sifó podia provocar als que tingueren bona salut si no el bevien amb moderació:

sifo1

Les bombolles -ara ja ho sabeu- poden ser molt perilloses.

Les imatges les he aconseguit fent una búsqueda a la web de Premsa Històrica del Ministeri d’Educació i Cultura.

Un Spa al carrer Sant Nicolau

Només cal consultar la premsa de finals del segle XIX i principis del XX, o llegir un llibre de l’època, per adonar-se dels canvis en l’oci i els hàbits saludables. El passejos  per la natura, per exemple, es van fer molt populars. A Madrid, el passeig de Recoletos es va pensar com una forma d’apropar el camp i la natura a la ciutat. L’eixample de Barcelona, per la seua banda, estava pensat com un espai on les zones verdes tindrien la seua importància. Els especuladors, però, van disminuir el seu impacte.

El periode 1890-1910 està ple de dinamisme, de noves idees, de projectes socials, de lluites obreres… De la irrupció del futbol… com un hàbit recomanable per a una burgesia de despatx, sedentària i propensa a enfermetats que ara podríem calificar de mentals o d’estrés.

És també el moment de la proliferació dels sanatoris, o de la popularització dels banys de mar… Quan les platjes no estaven massificades. Fixeu-vos que les classes adinerades viatjaven fins Biarritz (a la frontera amb França) per gaudir dels balnearis.

La gent d’Alcoi que no volia -o no podia- anar-se’n tan lluny, tenia una opció ben prop de casa, en concret a l’Hotel Continental (l’edifici encara es conserva). Com a prova, este anunci de 1909 publicat a lHeraldo de Alcoy:

hotcont

El comerç del centre

… era el comerç d’Alcoi. Se’n recordeu d’esta enquesta que vaig publicar fa unes setmanes? Bé, ahir vaig trobar els resultats.

prensa_0140 (1) - enquesta

107 anys després podem extraure algunes conclusions: en primer lloc, que el centre d’Alcoi estava viu no, el següent. No només concentrava la major part de la població (entre altres coses perquè hi havia barris que no existien), sinó que a més a més era l’arteria comercial de la ciutat. Els carrers Sant Llorenç (antic Polavieja i el Mercat), Sant Nicolau i l’Avinguda del País Valenciá (Avinguda d’Aracil) estaven plens de tendes i establiments.

Imagine que els que ja teniu una certa edat podreu identificar algun comerç de tota la vida. Jo només en conec dos: el Cinematógrafo Calderón, que imagine que sería el teatre/cine Calderón i la drogueria El Moro.

Com sempre, vos recorde que el Heraldo de Alcoy está disponible a la web de Premsa Històrica del Ministeri d’Educació.

Elixir dentífric “Mariola”

prensa_0571

Ja estem tardant a fer un Oraldine amb les herbes de la Mariola! Per cert, crec que el carrer Polavieja era l’actual Sant Llorenç, però no estic segur. Si vos fixeu en la fotografia antiga del carrer en este bloc, pareix que es tracta de l’encreuament Sant Llorenç – Sant Francesc. Hi ha algú que ho confirme?

L’anunci es va publicar a l’Heraldo de Alcoy, el primer dia de l’any de 1911. Este periòdic es pot consultar a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica, del Ministeri d’Educació.