Wenceslao l’alcoianista

Wenceslao Fernández Flórez és un dels periodistes i escriptors més destacats de la primera meitat del segle XX. Les seues cròniques i articles sobre costums, actualitat i viatges no deixen indiferent a ningú. El vaig “conéixer” quan escrivia la meua tesi doctoral.

Ara ens retrobem en un article que va escriure per a l’ABC, en el que contava la seua experiència en el camp de Chamartín (L’actual Santiago Bernabéu). Segons conta Wenceslao, era el cinqué partit de futbol que veia en la seua vida i la veritat es que no tenia en gran estima este esport. Però la presència d’un equip va fer que parara, si més no, un poc més d’atenció:

Ací teniu l’article complet.

Una victòria invisible

L’altre dia, mentre escoltava el partit de l’Alcoyano, em vaig adonar de que encara no havia escrit cap article sobre el Deportivo al blog. Tal volta havia evitat el tema fins ara perquè, fa uns anys (tampoc tants) col·laborava totes les setmanes en Ara Multimèdia amb un article sobre l’Alcoyano. Serà que estava un poc cansat del tema…

Hui, fent una búsqueda rutinària per trobar nous retalls per al blog, m’he topat amb dos notícies sobre la primera victòria del Deportivo sobre el Reial Madrid en lliga. Fixeu-vos com apareixia en El Mundo Deportivo, el diari esportiu més antic que continua viu:

Com podeu observar, la derrota del Madrid era la quarta en importància. Destacaven primer els equips catalans -l’Espanyol, el Sabadell, el Nàstic i el Barça. Ja després s’ocupaven del Madrid. Era 1948, que no ho he dit. Si avancem 67 anys, tots sabem que una derrota del Madrid en el Camp del Collao seria portada obligatòria no només al Mundo Deportivo, sinó a la resta dels diaris esportius. S’ha de dir que, en la dècada dels 40 (i dels 50 i, inclús, part dels 60), el futbol era important, però encara no havia aplegat a l’estatus de pseudo-religió que té actualment. També és interessant afegir que el Reial Madrid només va guanyar una Copa del Generalísimo durant els anys 40. No era ni molt menys una potència, i l’Athletic Club de Bilbao o el FC Barcelona tenien millors plantilles. Eixe any, l’Alcoyano va quedar un lloc per damunt del Reial Madrid.

Com eren les cròniques futbolístiques? L’estil era molt més descriptiu -un detall que s’agrairia en els temps que corren- i la veritat és que no hi havia lloc per a banalitats o aspectes que poc o res tenen a veure amb l’esport.

La crònica que he trobat a l’ABC és un poc més llarga:

És una primera part típica, de les que hem gaudit amb certa freqüencia al camp. La segona part va ser encara millor. Un partit per a enmarcar, però que per circumstàncies de la vida va passar desapercebut.