Una alcoiania sense màscares?

Hui va de tòpics: qui no ha escoltat o llegit alguna vegada que els alcoians i les alcoianes som gent optimista, que sempre està de bon humor?

Bé, i si tot fóra mentida? Ja sabeu, una forma d’amagar les desgràcies quotidianes… Açò és el que pensà un cronista l’any 1910:

alcoinegre

Anuncis

La festa a Madrid

Enguany vaig estar a Madrid el dia de les entrades. Reconec que les vaig tirar a faltar, sobretot quan consultava les xarxes socials buscant fotografies i vídeos. Fa gairebé cent anys, la colònia alcoiana a Madrid també va tindre el mateix sentiment de nostàlgia:

alcoymadrid

La festa, organitzada per empresaris, periodistes i polítics alcoians residents a la capital, va acabar amb un banquet, on es recitaren versos en honor a Sant Jordi. També es podria haver fet una entradeta al passeig de la Castellana, però clar, eren altres temps:

alcoymadrid

Els últims de les Festes?

En 1899, un any després de l’anomenat Desastre (Ja sabeu, la pèrdua de les últimes colònies ultramarines d’Espanya: Cuba i Filipines) es va arribar a plantejar la suspensió de les Festes de Moros i Cristians. Els partidaris -que per altra banda no seria molta gent- consideraven que no era temps de celebracions. L’Heraldo d’Alcoy entenia que la suspensió de festes per tot arreu, excepte el cas de la nostra ciutat. Les Festes eren diferents:

cuba-fe.png