El pintor Gisbert

La relació de l’art amb el poder es pot veure amb facilitat des de les grans civilitzacions d’Egipte i Mesopotàmia fins l’actualitat. Governs, monarquies i organitzacions religioses han utilitzat l’art com un arma de propaganda.

L’Espanya del segle XIX no va ser una excepció. Els governs de caire liberal (quan tenien l’oportunitat d’accedir al poder executiu) atacaven els seus rivals conservadors amb obres d’art. Un d’estos pintors era Antonio Gisbert, nascut a Alcoi i un dels referents del realisme, un estil que mescla una preocupació per la realitat amb un cert compromís social.

Les obres d’Antonio Gisbert, com he dit, tenen una gran càrrega política, només cal mirar alguna de les més importants.

Precisament, el retall de hui té a veure amb un dels seus quadres més conegusts: els Comuners de Castella. Este fet històric es remonta al regnat de Carles I, però al segle XIX es va rescatar de l’oblit perquè es consideraba com un símbol de les llibertats. El partit liberal, no fa falta dir-ho, es va autoproclamar com el guardià de les llibertats del país.

gisbert

Comuneros

I éste és el quadre en qüestió. La notícia es publicà a La América el 24 de gener de 1861.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s