Tòpics festers de 1975 (III)

I de 2015, i 2016, i 2017… No sé vosaltres, però sempre que ve un foraster a Festes no puc evitar explicar-li un poc del diabòlic pseudohistoricisme d’algunes filaes. La meua favorita és la dels Jodios musulmans. Després està la història dels vascos que van baixar a lluitar a la nostra ciutat.

vascos

Bé, amb esta fotografia, rescatada del número de 15 de setembre de 1975 de La Actualidad Española.

L’any que ve continuarem buscant retalls interessants. Tot el millor per a 2016!

 

 

Anuncis

Tòpics festers de 1975 (I)

Quan podiem pensar que la Festa de Moros i Cristians ha evolucionat i que per fi ha arribat al segle XXI (Segons els meus càlculs, estariem en el 2001 ó 2002) trobe a casa una revista –La Actualidad Española– amb un interessant reportatge sobre les Festes. És de l’any 1975, però algunes xarrades no passaran mai de moda:

alcoy

Com que estos dies son un poc de transició, aprofitaré per escanejar textos i/o imatges d’eixe reportatge, i ja de pas ens anem preparant per a la trilogia, no?

Un alcoi morat?

En 100 anys, Alcoi ha sigut bastió del anarquisme, peça clau del republicanisme, ciutat estratègica del comunisme durant el franquisme, un dels impulsos del socialisme de la transició i la post-transició, paradís de la dreta i ara… ciutat morada?

En les passades eleccions generals, la coalició Compromís-Podem ha sigut primera en vots a Alcoi.

El retall de hui és un record d’eixe Alcoi roig que ha acabat per extingir-se:

pce-alcoy

Aprofite per anunciar que el blog romandrà sense actualitzar fins el pròxim 28 de desembre. Que passeu bones festes!

La Grossa de Nadal

El sorteig extraordinari de Nadal ha esdevingut, amb el pas dels anys, en un exercici de socialització. La compra-venda de dècims i participacions sempre ha sigut una pràctica molt habitual en la nostra ciutat. Cada vegada estic més convençut de que la “sort” és una excusa per teixir relacions socials entre persones, i que els premis no són tan importants… fins que toquen, clar.

grossa

Era 1908, i va ser només l’aproximació al segon premi, però imagine que serviria per tapar uns foradets.

Les relacions humanes

Com vaig dir l’altre dia, estic mirant la web de Premsa Clandestina del Ministeri d’Educació. De moment la búsqueda no pot anar millor, amb perles com esta, publicada a Lucha Obrera el 1960:

grossa

Als anys daurats de la indústria alcoiana també hi havien forats negres. Igual és una percepció errònia, però sempre he pensat que eixa època sempre ha estat un poc (o un molt) mitificada. Serà perquè ara estem encara pitjor?

Les eleccions de 1846

Com demà són unes eleccions històriques, he buscat un petit retall sobre uns comicis del passat. Els de 1846 no és poden comparar de cap de les maneres amb els de 2015: primer de tot, només podien votar els homes. A més a més, havien de tenir uns determinats ingresos o patrimoni. És el que es coneix com a sufragi censitari. I tercer, el candidats s’elegien per districtes, que abarcaven una extensió similar al de una comarca.

En exclusiva, ací teniu els resultats per al districte d’Alcoi:

grossa

No van ser unes eleccions històriques, sinó més bé un procés rutinari on només tenien veu i vot uns quants privilegiats.