La vaga de filadors de 1915 (I)

Les vagues formaven part del dia a dia dels alcoians i alcoianes. Només cal buscar en qualsevol hemeroteca digital per adonar-se de la quantitat de protestes i reinvidicacions. Ací tenim un petit exemple de 1915, que ilustra l’estratègia de la patronal:

vaga1015

Este punt, el de l’augment desproporcionat de jornals també es va poder llegir a El Imparcial:

vaga1015

Continuaré buscant més notícies sobre este conflicte laboral.

 

 

Anuncis

Un cèlebre mestre d’escola

No es alcoià, sinó de Llíria, però va ser un dels protagonistes d’un dels fets històrics més importants de la història de la nostra ciutat. Parle de Severino Albarracín, un dels caps de la Revolució del Petrolio.

En este retall, el seu nom apareix en un requeriment judicial:

albarr

I en este altre, es va publicar una semblança biogràfica després dels successos d’Alcoi:

albarr

 

Alcoians! Quin és el vostre ofici?

Al 1840, el general Espartero (el principal heroi de la guerra carlista), va desafiar la regent Maria Cristina (mare de la reina Isabel II, que només tenía deu anys) amb un pronunciament militar. La revolta durà uns pocs mesos i els ajuntaments es dividiren entre els partidaris d’Esparero -i la junta provisional- i els que recolzaren Maria Cristina. Finalment, Maria Cristina va renunciar al càrrec de regent, que passaria a mans d’Espartero fins l’any 1843. Si voleu saber més, ací está molt ben explicat.

Alcoi va optar per donar suport a Espartero. Este retall conté una notícia que ens comparava amb els espartans.

oran

Col·laboració tipogràfica (VII): la visita de l’alcalde d’Oran

La setmana passada vaig escriure un article a Tipografia la Moderna sobre la Font Roja. Com sempre, s’han quedat alguns retalls a l’arxiu i ara és el moment de compartir-ho.

El 16 de gener de 1930, El Luchador (diari republicà alacantí), va publicar una notícia sobre la visita de l’alcalde d’Oran a Guadalest i Alcoi.

Els vincles entre Algèria i la província d’Alacant sempre han existit. El port d’Alacant és punt de trobada de les dos vores del mediterrani, i el territori d’Algèria (colònia francesa fins els any 60) va rebre milers de treballadors temporals que buscaven les oportunitats que el règim de Franco els negava.

El retall de hui tracta sobre el banquet que van oferir al senyor alcalde d’Oran a la Font Roja:

oran