El tèxtil alcoià de 1940

Posem-nos en perspectiva: per a celebrar el primer any de la victòria de les tropes de Franco, la premsa buscava notícies que confirmaren la recuperació d’Espanya després del que es calificava, entre altres apel·latius, com “dominació roja”. I direu: ara parlarà d’Alcoi.

Alcoi, una de les últimes poblacions en ser ocupades per les tropes franquistes. Alcoi, un dels motors de l’exèrcit republicà. Alcoi, una ciutat històricament d’esquerres que ara, segons un reportatge de l’ABC, estava contribuint a la -molt feble- economia nacional.

tresmin

L’autor donava estes xifres de producció tèxtil:

  • Una capacitat de produir huit milions de vestits de dona.
  • Quatre milions de prendes per a l’exèrcit.
  • Huit millions de metres de teixits per a homes.
  • Vint-i-quatre milions de metres per a prendes femenines.
  • Cada tres minuts, una camiseta.

Totes estes dades, per descomptat, sense cap font o referència estadística. No feia falta, veritat?

A l’article s’expliquen les funestes conseqüències de la col·lectització i del terror roig en general. Una vegada més, però, la unió dels fabricants va aconseguir el que pareixia impossible: que la música de telers no parara.

tresmin

Sense abandonar el to èpic de l’article, l’autor conclou amb unes línies finals que es podrien aprofitar per a un comentari de text:

tresmin

“Ací hi ha faena” seria el títol perfecte. Sí, també hi havia discriminació salarial entre homes i dones (més d’un 30% de diferència!), i un paternalisme obrer que encara està present a les nostres comarques.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s