Café licor, filaes, obrers i la vaga de 1895

La història d’Alcoi està plena de vagues obreres, com la que va donar lloc al Petrolio, o altres no tan famoses però que van contribuir a millorar les condicions dels obrers alcoians. Hui ens centrarem en la vaga de teixidors de l’estiu de 1895. La revista Nuevo Mundo, especialitzada en articles d’opinió, fotografies pintoresques i reportatges amb una certa extensió (una mena de slow journalism) va enviar un reporter -en realitat es tractava de Manuel Paso, director d’un dels diaris alcoians- a la ciutat, i el resultat va ser un curiós text en el que va mesclar informació amb detalls de la vida quotidiana.

Per començar, Manuel Paso recordava el passat revolucionari de la ciutat i els episodis de 1873, encara que ell els situava dos anys després:

pet-1

Esta introducció, que en realitat era més una advertencia, donava pas a un breu estudi psicològic i sociològic de l’obrer alcoia. És a dir, com s’organitza, com pensa, les seues aspiracions. Paso es centra també en els llocs de reunió de les organitzacions obreres, a les que anomena “antiguas tertulias progresistas“. Eren locals per a pensar l’estrategia i també per a confraternitzar amb la resta de camarades. Atents a com explica el periodista l’autèntic element aglutinador del movimient obrer alcoià. Ho copie perquè el paràgraf està tallat a l’original:

En esta clase de establecimientos (…) nombran un compañero que hace las veces de conserje y es el encargado de suministrar un licor que con el modesto título de café es un brevaje (sic) compuesto de alcohol y de azúcar y de no sé qué cosas más

Fixeu-vos que, ja en 1895, la paraula conserge ja estava associada amb un grup de gent que reuneix i el nostre café licor. Manuel Paso reconeixia que la beguda tenia el seu interés… i el seu perill:

pet-1

A la seua crònica, Paso també s’ocupava d’un fet peculiar i contradictori al mateix temps: que durant els tres dies de Festes de Sant Jordi, la ciutat s’atura, fàbriques incloses:

pet-1

I, fins i tot, s’asombrava pel fet de que, a les filaes, hi havia una mena d’igualitarisme social, que posava al mateix nivell a obrers i patrons. Una visió un poc edulcorada, diria jo.

pet-1

Per descomptat, passats els tres dies, es recuperava la normalitat: la burgesia per un costat, i els obrers per l’altre. Enmig de tot, les vagues.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s