El camp alcoià

008retalls

El progrés moltes vegades és incompatible amb la natura o l’entorn. La protecció dels nostres espais naturals està fora de qualsevol dubte. Son un valor afegit per la ciutat i els seus ciutadans. Si heu tingut l’oportunitat d’exercir com a “guia” local amb algun amic o conegut, sabreu del que estic parlant. Alcoi perdria molt -moltíssim- sense la Font Roja, la Mariola, el Barranc del Cint, el Salt o el Racó de Sant Bonaventura.

Això és el que pensava Francisco Mompó en un article que es va publicar a La Libertad de Madrid. L’autor assegurava que Alcoi no era una ciutat bonica, però que el seu entorn, en canvi, era d’una bellesa incomparable. També deia que pagava la pena fer l’esforç de caminar per la serra i gaudir de la serra y de muntanyes com el Montcabrer o el “Menechador” (sic).

Penseu que estem a una època on el turisme de masses no existia. Els turistes rurals eren, habitualment, persones amb poder adquisitiu que visitaven el camp alcoià amb traje i barret. Com podeu imaginar, els accessos no serien fàcils. Això explica que Mompó fera, al final del text, una crida per ajuntar progrés i natura:

Construir una carretera que llegara hasta el corazón de Mariola, con derivaciones conducentes a los lugares que en plena serranía ofrezcan alguna atracción, constituiría un acierto muy grande, por cuanto aumentaría la afuluencia de turistas y veraneantes, con el consiguiente beneficio para el comercio local.

Mire, millor no, senyor Mompó. Com podeu comprovar la idea de omplir de turistes el nostre benvolgut entorn no va sortir l’altre dia.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s