Les primeres màquines a Alcoi (I)

Quan la fàbrica de panys d’Alcoi encara no tenia el títol de Reial, un reconeixement que no arribà fins l’any 1800, aquesta institució era, sense cap dubte, el motor de l’economia alcoiana. La seua seu es trobava (i es troba) a la casa de la Bolla, al carrer Santa Rita. Per cert, l’agrupació Textil Alcoyana, l’hereu de la fàbrica de panys, conserva un dels arxius privats més importants i rics per entendre el funcionament d’aquest tipus de associacions gremials. Crec que ja és hora de fer una visita…

Els orígens de la industrialització a Alcoi van ser estudiats fa més de 40 anys per Rafael Aracil i Màrius Garcia Bonafé. En el seu article, que es pot consultar a la xarxa, es troben les següents hipòtesi o línies d’investigació:

  1. Alcoi va ser un dels nuclis de la industrialització a Espanya a partir de la segona meitat del segle XVIII.
  2. Cap a l’any 1730, Alcoi era una població eminentment agrícola. Des d’aquest any i fins 1764 es produiren una sèrie de canvis als sectors productius que transformaren la fisonomia de la ciutat per a sempre.
  3. Segons els autors, els últims decenis del segle XVIII estan caracteritzats per un desacceleració de la industrialització, però això no vol dir que s’aturara.

El procés, com podeu imaginar, era ja irreversible. La proba la tenim a una notícia publicada al Correo Mercantil de España y sus Indias el 14 de gener de 1793. En aquesta entrada comentarem només el primer paràgraf, i deixarem els altres per més endavant.

001retalls

Un gremi és, per definició, una organització econòmica tancada i jerarquitzada que té el control d’una activitat concreta. Per exemple, a l’Alcoi de l’any 1793, només els mestres adherits a la Fàbrica de panys podien ser propietaris d’un taller. Els mestres formaven part del grup urbà més privilegiat, és a dir, d’una incipient burgesia. Els oficials i aprenents es trobaven en un nivell inferior. Tenien formació i estaven qualificats, però el títol de mestre era molt difícil d’aconseguir. Els gremis no afavoreixen la competència interna. Dit d’una altra forma, un oficial podia romandre al mateix lloc durant tota la seua vida laboral.

A la notícia també es parla d’un “grande número de mugeres i niñas” que s’encarregaven de les tarees més dures: teixir, cardar o netejar la llana i les confeccions. No cal dir que, pel fet de ser dones i xicones, el seu sou era molt baix, gairebé insignificant, la qual cosa era un avantatge per als productors.  La divisió del treball també s’estenia a la resta de pobles propers a Alcoi, una circumstància que confirma la situació de privilegi de la nostra ciutat a la meitat nord de la província d’Alacant i, fins i tot, a algunes poblacions del sud de la de València. Una altra qüestió a tenir en compte és el desenvolupament del putting out system als pobles de la “contornà”, com diem ací. El putting out system és un indicador de que la transició entre el sistema gremial i l’industrial estava en marxa. En aquest cas, un grup de capitalistes -els mestres panyers alcoians-, facilitaven les matèries primeres a les famílies camperoles de, posem per cas, Agres o Alfafara que tenien a casa un telar manual. Una volta feta la feina, el capitalista arreplegava el producte i donava una remuneració als camperols. Es tractava d’un treball que complementava els ingresos de les collites, i segurament, en moltes ocasions, era l’única forma de rebre un sou de forma més o menys regular. A la notícia s’explica perfectament les característiques d’aquest sistema.

La divisió del treball, però, tenia un problema. Els mestres panyers sabien que hi havia una altra forma d’augmentar més encara els beneficis: la maquinització era la solució. El pròxim dia parlarem de les conseqüències que va portar aquesta transformació.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s